acompanyar

La filosofia de l’acompanyar, segons Alan D. Wolfelt, Ph D
 
. és estar present per al dolor d’una altra persona, no voler fer que el seu dolor desaparegui.
 
. és anar al desert de l’ànima amb l’altra persona, no creure que som responsables de trobar-ne la sortida.
 
. és honorar l’esperit, no pas enfocar-se a l’intel·lecte.
 
. és escoltar amb el cor, no analitzar amb el cap.
 
. és ser testimoni de les lluites dels altres, no pas jutjar ni dirigir aquestes lluites.
 
. és caminar al costat, ni conduir ni ser conduït.
 
. és descobrir els dons del silenci sagrat; no pas omplir amb paraules cada moment.
 
. acompanyar al que pateix és quedar-se quiet i en silenci, sense voler moure’s frenèticament endavant.
 
. és respectar el desordre i la confusió, no imposar ordre i lògica.
 
. és aprendre dels altres, no d’ensenyar res.
 
. és tenir una actitud de curiositat i no d’expert en res.