«tothom hauria de deixar alguna cosa darrere seu, quan mor, deia el meu avi.
un fill o un llibre, o un quadre o una casa o un mur construit
o un parell de sabates fetes a mà. o un jardí. alguna cosa que la mà hagi tocat d’alguna manera, així l’ànima té un lloc on tornar quan et mors.
i quan la gent miri aquell arbre o aquella flor que hagis plantat, tu ets allà».
Ray Bradbury
