Es podria descriure el treball sobre si mateix/a amb psicodèlics o enteògens, en un recorregut més o menys circular, en el qual es passa per diferents fases:
- El moment vital actual (amb tot el que s’hi pot incloure)
- Una fase d’educació, recerca de diferents opcions i possiblitats, de recopilar informació de diferents tipus (més popular o més científica).
- El pas següent seria un temps de preparació tant física com emocional, posar direcció i propòsit, decidir quin entorn i persones acompanyaran, amb quin propulsor,etc.
- Tot seguit vindria l’experiència en si, amb el misteri que representa sortir d’allò quotidià i entrar a uns espais més profunds i desconeguts.
- Un cop viscuda l’experiència, és necessari un temps per a integrar-la, i portar a la realitat ordinària els tresors del viatge; pot ser prendre petits compromisos, assumir algun canvi, revisar alguna relació, etc. mirant de reconnectar el propòsit inicial amb el que hagi sorgit a l’experiència.
- I d’aquí tornem al quotidià, que reobre potser el cicle per seguir amb el treball interior i l’evolució personal.
* Extret i adaptat de l’article de Rodrigo Cáceres, «El ciclo terapéutico con los hongos psylocibe«
